Cal la col·laboració de tothom per reactivar les competicions de horseball a Catalunya.
Calen unes normes clares que permetin la promoció del horseball a tota Espanya i que augmentin el número d’equips i la qualitat d’aquesta modalitat esportiva. És necessària la col·laboració de tots els clubs i hípiques per adaptar-nos a unes normes que impedeixin en la mesura del possible accidents o situacions de risc.
Ja fa mesos que la lliga catalana de horseball està aturada degut a unes circumstàncies no previstes al reglament. Tothom recorda que la situació va començar quan un poney va passar per dessota d’una tanca provocant una situació de risc per un jugador de categoria poussin.
Aquesta circumstància ha provocat una aturada de tota la lliga catalana, amb l’objecte de verificar les mesures de seguretat de tots els terrenys de joc. És molt important que tots els camps siguin segurs: per davant de tot cal preservar la seguretat de jugadors i cavalls. No seria en cap cas acceptable, ni esportivament ni jurídicament que es produís un accident per manca de mesures de seguretat escrites al reglament vigent.
Les circumstàncies al horseball a Catalunya - i a tota Espanya - avui en dia son ben particulars. No és possible continuar les competicions amb una aplicació estricta de l’actual reglament, degut principalment a que molts equips no tenen el numero suficient de jugadors de la franja d’edat reglamentària per formar un equip, circumstància que a les reunions inicials de temporada faci que hi hagi un allau d’excepcions de tota mena.
Cal adaptar el reglament espanyol –o be redactar un nou reglament d’àmbit autonòmic- a les circumstàncies reals de les competicions a casa nostra. Es necessari que el reglament resultant doni solucions a la situació actual de manca de jugadors per promocionar el horseball. Cal fer-ho amb cura i vetllant per la seguretat dels jugadors i dels cavalls. No pot ser que un jugador de primer any de juvenils acabi jugant a primera, segona, juvenils i cadets... A la vegada!
El reglament resultant cal que sigui efectiu, solucioni la problemàtica actual, i que eviti de forma definitiva la picaresca d’alguns clubs. No pot ser que jugadors de primera s’apuntin a segona per poder jugar a les dues categories, ni que nens de 14 anys juguin contra joves de 30 a partits de primera o segona per tal d’intentar guanyar el partit, posant moltes vegades en perill la seva integritat física. Que els clubs busquin mes candidats a jugar a segona, que els entrenin be, que els facin clínics... D’aquesta manera sí que tirem endavant el horseball. Els cadets i juvenils ja seran sèniors quan tinguin l’edat, i ja tindran temps de demostrar la seva vàlua.
Cal que el reglament ajudi a promocionar nous equips, permetent una certa flexibilitat d’edats, limitant aquesta norma transitòria sols a equips que podrien desaparèixer.
Cal també cuidar més el calendari de competicions. Lògicament si els cadets sols juguen 5 partits en tot un any, els seus entrenadors o clubs intentaran també fer-los jugar a juvenils perquè no tinguin un partit cada mes i mig únicament. Cal fer un calendari raonable, efectiu, i pensant en els jugadors i en els clubs on el número de partits per categoria sigui suficient. I si no ho és, fer play-offs o cercar alternatives vàlides dins de les mateixes categories. Aquest es el camí que cal seguir.
És molt important que els jugadors vagin cremant etapes i que no es facin grans abans d’hora. Aquesta circumstància perjudica el futur del horseball. Cal fidelitzar als nostres jugadors sèniors i fer-los mantenir la il·lusió de jugar.
Finalment cal adaptar tots els terrenys de joc a les mesures de seguretat. Cal comprovar quines son les mesures de seguretat que ha de tenir una pista, també és molt important estudiar si les dimensions es poden flexibilitzar sense que afectin a la seguretat. Les pistes on es juguen partits de poussins, benjamins o cadets han de tenir les mateixes dimensions que les de juvenils, primera i segona? Caldria fer un estudi per cada categoria.
No son iguals les mesures de seguretat per poussins que per primera. Depèn de les mesures del terreny de joc, de l’alçada dels cavalls i/o poneys, de les tanques de la pista, de l’edat dels jugadors, de l’experiència del mateix jugador. I cal la col·laboració dels clubs i de les hípiques, que son, en definitiva, qui surten beneficiades del negoci del horseball: cal que inverteixin en la millora de les pistes per que s’adaptin a les normes de seguretat per tal de fer una política preventiva amb l’objecte d’evitar futures incidències relacionades amb la seguretat dels jugadors.
La Federació cal que doni suport jurídic al reglament i també als clubs i hípiques resolent la problemàtica actual sense gaires dilacions. La lliga ha estat aturada ja massa temps. Cal fer més ràpides i àgils al màxim les lentes gestions administratives per tal de que es restableixi una normalitat que ha de beneficiar a jugadors, clubs, hípiques i a la pròpia federació.
Cal que tots plegats fem un esforç per normalitzar la situació del horseball l’abans possible. No es cosa només de la federació, és un afer que implica a tots els agents implicats en aquesta disciplina eqüestre.
Ferran Cosialls, periodista
Editor de Horseball Catalunya
31-12-2007
repor@horseballcatalunya.com
